L’ABC estrena el manual d’estil per a Pablo Iglesias

Portada de l'ABC el dijous 16 de febrer de 2017

El diari ABC presentava aquesta portada el passat dijous 16 de febrer. Com es pot veure, es tracta d’un seguit de fotografies del líder de Podemos Pablo Iglesias gesticulant i amb expressions facials molt marcades, en un to brusc de desacord, tot acompanyat del titular ‘Iglesias estrena el manual de estilo de Vistalegre II’. A més, en pàgines interiors trobem una crònica del que va succeir el dia abans al ple del Congrés, d’on es van prendre les imatges de la portada, que podem llegir al web del diari. També, per a més inri, a la pàgina 4 trobem un article del columnista Jaime González titulat ‘«Uno de los nuestros»’, on es compara Pablo Iglesias amb un gàngster de pel·lícula.

La crònica és bastant correcta: s’hi descriuen els fets ocorreguts al Congrés i poc més. Com a molt es podria parlar d’un cert toc de premsa groga en donar tanta importància a les enganxades que van tenir diversos diputats, així com en destacar (en la versió en paper) els gestos que feia Iglesias a Montoro. Més enllà d’això, però, no trobem cap altre error, periodísticament parlant.

Destacat a la crònica 'Vistalegre II devuelve al Iglesias más provocador'  de la pàgina 18

Sí que és bastant més greu el que es diu a la columna de Jaime González. L’autor comença parlant de Joe Pesci, un actor famós pels seus papers interpretant gàngsters. Al segon paràgraf llegim «Iglesias (...) es un gángster impostado, un “tipo malo” de laboratorio», «Pablo es chulo de bote» i «es un gángster de pega». Això, respecte el principi de veritat de la deontologia periodística, es podria qualificar de difamació contra Iglesias. A més, sobre el principi de justícia, òbviament no es respecta el dret de rèplica del personatge. Tot plegat conforma un article d’escàs o inexistent interès periodístic, del qual només se salva el fet que es tracta d’una columna d’opinió, i per tant no se’n pot responsabilitzar el diari.

Columna de Jaime González a la pàgina 4

Més enllà de tot el que ja s’ha comentat, resulta des de curiós fins a escandalós el fet que un diari de la preponderància nacional de l’ABC dugui una informació com aquesta en portada. De fet, dir-li informació és molt, potser massa, ja que no hi ha cap notícia darrera del que es presenta. Considerar que els gestos i expressions facials d’Iglesias durant un ple al Congrés dels Diputats són notícia sembla d’allò més exagerat. A més, si mirem les portades dels altres diaris nacionals, veiem que hi ha informacions molt més noticiables, com ‘El PP mantendrá al presidente de Murcia aunque sea imputado’ (La Razón) o ‘Trump acusa a su espionaje de fabricar la conexión rusa’ (El País).

En resum, podríem dir que la portada de l’ABC cau en el groguisme, infringint també d’aquesta manera el principi de veritat. A això cal sumar-hi la columna de la pàgina 4, que suposa una violació constant de l’ètica periodística, fent que poguéssim arribar a considerar l’article com de mal gust.

A la tele russa s’hi val a violar i matar, segons els mitjans

Fa un mes i escaig, el passat 17 de desembre, la majoria de mitjans espnyols (incloent, també, els catalans), publicaven una notícia que cridava molt l’atenció: Rússia emetrà un reality show com «Els Jocs de la Fam» on estarà permès violar, mutilar i matar. Al subtítol de la notícia que publica l’ABC podem llegir “El anuncio oficial del espectáculo dice: «Cada concursante da su consentimiento para que puedan ser mutilados, incluso asesinados. 2000 cámaras, 900 hectáreas y 30 vidas»”. Més endavant, en el lead, hi podem veure: todo está permitido: beber alcohol, pelearse e incluso violar y matar”. “Los jugadores deben firmar un contrato en el que acceden a participar y en el que se especifica que todo está permitido: violar, matar…”, llegim al segon paràgraf. La primera impressió de qualsevol lector en llegir aquesta notícia deu ser, o bé pensar que a Rússia estan bojos, o bé no acabar de creure-s’ho del tot. En aquest cas, haurien encertat els segons.

De fet, la pròpia notícia apunta, a final del 2n paràgraf, el següent: “Eso sí, el documento [el contracte] también establece que la Policía intervendrá en caso de que se salten las leyes... como en cualquier democracia”. Després de llegir tot el que s’ha dit que es podria fer en aquest programa, ja és un gran què que el mitjà catalogui Rússia de democràcia. Però això és una minúcia al costat de tot el que s’ha dit i que, sabent que no era del tot veritat, s’ha publicat. I no només al mitjà citat, sinó que podem trobar notícies similars a molts altres grans mitjans.

Primera pàgina de resultats de la cerca 'Rusia juegos del hambre' a Google

Com podem veure a la captura adjunta, a excepció d’un vídeo de YouTube, totes les entrades són notícies de webs de mitjans. En tots ells, a més, es parla de la possibilitat de matar i violar dins del joc.

Tornant al tema, resulta vergonyós que els principals mitjans espanyols i internacionals publiquin una informació que és falsa en els seus grans titulars, i no sigui fins a cert paràgraf en el cos del text que s’aclareixi que la policia pot intervenir en el joc si es viola alguna llei. De fet, això va contra el principi de veritat, ja que es podria considerar difamació o calúmnia, i de presentar-ho amb sensacionalisme.

A més de tot això, però, podríem reflexionar sobre si la publicació d’aquesta informació obeeix a alguna mena d’interessos, fet que faria que també atemptés contra el principi de llibertat. No cal conspirar massa com per pensar que, des d’Occident, hi ha uns interessos molt clars en embrutar la imatge de Rússia, pel seu paper en l’escenari geopolític actual, que podem veure representat en els conflictes d’Ucraïna i Síria. Desconeixem si realment s’hi amaga un interès d’aquesta mena, o simplement es volen captar més lectors i clics que donant una infomració veraç. El que sí que podem afirmar és que, sigui intencionat o no, aquesta notícia afavoreix aquests interessos i això, en periodisme, és poc professional, també èticament parlant.