A la tele russa s’hi val a violar i matar, segons els mitjans

Fa un mes i escaig, el passat 17 de desembre, la majoria de mitjans espnyols (incloent, també, els catalans), publicaven una notícia que cridava molt l’atenció: Rússia emetrà un reality show com «Els Jocs de la Fam» on estarà permès violar, mutilar i matar. Al subtítol de la notícia que publica l’ABC podem llegir “El anuncio oficial del espectáculo dice: «Cada concursante da su consentimiento para que puedan ser mutilados, incluso asesinados. 2000 cámaras, 900 hectáreas y 30 vidas»”. Més endavant, en el lead, hi podem veure: todo está permitido: beber alcohol, pelearse e incluso violar y matar”. “Los jugadores deben firmar un contrato en el que acceden a participar y en el que se especifica que todo está permitido: violar, matar…”, llegim al segon paràgraf. La primera impressió de qualsevol lector en llegir aquesta notícia deu ser, o bé pensar que a Rússia estan bojos, o bé no acabar de creure-s’ho del tot. En aquest cas, haurien encertat els segons.

De fet, la pròpia notícia apunta, a final del 2n paràgraf, el següent: “Eso sí, el documento [el contracte] también establece que la Policía intervendrá en caso de que se salten las leyes... como en cualquier democracia”. Després de llegir tot el que s’ha dit que es podria fer en aquest programa, ja és un gran què que el mitjà catalogui Rússia de democràcia. Però això és una minúcia al costat de tot el que s’ha dit i que, sabent que no era del tot veritat, s’ha publicat. I no només al mitjà citat, sinó que podem trobar notícies similars a molts altres grans mitjans.

Primera pàgina de resultats de la cerca 'Rusia juegos del hambre' a Google

Com podem veure a la captura adjunta, a excepció d’un vídeo de YouTube, totes les entrades són notícies de webs de mitjans. En tots ells, a més, es parla de la possibilitat de matar i violar dins del joc.

Tornant al tema, resulta vergonyós que els principals mitjans espanyols i internacionals publiquin una informació que és falsa en els seus grans titulars, i no sigui fins a cert paràgraf en el cos del text que s’aclareixi que la policia pot intervenir en el joc si es viola alguna llei. De fet, això va contra el principi de veritat, ja que es podria considerar difamació o calúmnia, i de presentar-ho amb sensacionalisme.

A més de tot això, però, podríem reflexionar sobre si la publicació d’aquesta informació obeeix a alguna mena d’interessos, fet que faria que també atemptés contra el principi de llibertat. No cal conspirar massa com per pensar que, des d’Occident, hi ha uns interessos molt clars en embrutar la imatge de Rússia, pel seu paper en l’escenari geopolític actual, que podem veure representat en els conflictes d’Ucraïna i Síria. Desconeixem si realment s’hi amaga un interès d’aquesta mena, o simplement es volen captar més lectors i clics que donant una infomració veraç. El que sí que podem afirmar és que, sigui intencionat o no, aquesta notícia afavoreix aquests interessos i això, en periodisme, és poc professional, també èticament parlant.