Silenci mediàtic davant del xantatge d’una «brigada política» de la policia al CNI

El passat 26 de gener el diari Público publicava que una «brigada política» de la policia espanyola feia xantatge al CNI per evitar ser jutjada per corrupció. El cas és el següent: o s’aturen les investigacions i el procés judicial a la «brigada política», un grup policial secret que s’hauria dedicat a espiar i difamar l’oposició política –independentistes catalans o Podemos, entre d’altres- sota el comandament de Fernández Díaz, o alts dirigents policials desvetllaran intimitats de la relació entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein, aristòcrata alemanya d’origen danès, i el rei emèrit Joan Carles. En realitat, l’operació ja ha començat amb les primeres filtracions sobre les suposades relacions sexuals del rei Joan Carles amb Bárbara Rey, un antic afer que es coneix des de fa vint anys i del qual ara es torna a parlar. Tornant a Corinna, també es podrien donar detalls dels presumptes pagaments amb diner públic que ella va rebre a canvi del seu silenci, si no es posa fi als processos pels que fins ara estan imputats alguns comissaris de la policia.

La reacció política i mediàtica davant d’aquest cas hauria de ser enorme. I més si es contextualitza amb tota la història d’aquesta anomenada «brigada política». Però, tant a nivell mediàtic com polític, no ha passat res, o si més no ben poca cosa. De fet, hi ha hagut una important apagada informativa sobre el tema. Entre la premsa de Barcelona i Madrid, només se’n pot trobar una referència a l’ARA. A El Periódico apareix en el resum de premsa del dia com una de les informacions rellevants de la jornada, comentant la informació publicada a Público, però el diari en si no inclou la notícia. Pel que fa als diaris digitals, El Huffington Post i El Economista es fan ressò de l’escàndol, i a Catalunya trobem el Nació Digital. Així ho podem constatar si fem una cerca a Google amb les paraules clau ‘chantaje cni Corinna’:

Primera pàgina de resultats de la cerca 'chantaje cni Corinna' a Google

A la segona pàgina de la cerca a Google només trobem diaris petits, blocs personals, tuits i fòrums que comenten la informació. Tampoc trobem que la història hagi arribat a cap mitjà audiovisual ni tertúlia, ni tampoc hi ha hagut cap reacció oficial de cap institució ni estament judicial.

Davant d’aquest silenci mediàtic i polític sorgeix una pregunta: per què? Per què s’amaga i s’evita comentar aquesta informació que publicava Público fa uns dies, i que sens dubte té una rellevància informativa i un interès general tan clars? Podríem especular sobre mans negres i voluntat de protegir el rei Joan Carles. Si analitzem les informacions que duien en portada els principals diaris de l’Estat, en canvi, ens podem adonar que hi ha una raó molt més senzilla: hi ha altres interessos prioritaris. No neguem que també pugui haver-hi alguna mena de voluntat d’amagar-ho per protegir certes personalitats públiques, però analitzant, per exemple, el tractament per part dels mitjans de la informació relativa a les declaracions del senador d’ERC Santiago Vidal sobre els passos suposadament il·legals que s’estarien fent per aconseguir la independència, veiem que resulta més important, i potser també més cridaner per als lectors, parlar d’irregularitats en el procés català que no pas d’un xantatge sobre un antic afer del rei Joan Carles.