Silenci mediàtic davant del xantatge d’una «brigada política» de la policia al CNI

El passat 26 de gener el diari Público publicava que una «brigada política» de la policia espanyola feia xantatge al CNI per evitar ser jutjada per corrupció. El cas és el següent: o s’aturen les investigacions i el procés judicial a la «brigada política», un grup policial secret que s’hauria dedicat a espiar i difamar l’oposició política –independentistes catalans o Podemos, entre d’altres- sota el comandament de Fernández Díaz, o alts dirigents policials desvetllaran intimitats de la relació entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein, aristòcrata alemanya d’origen danès, i el rei emèrit Joan Carles. En realitat, l’operació ja ha començat amb les primeres filtracions sobre les suposades relacions sexuals del rei Joan Carles amb Bárbara Rey, un antic afer que es coneix des de fa vint anys i del qual ara es torna a parlar. Tornant a Corinna, també es podrien donar detalls dels presumptes pagaments amb diner públic que ella va rebre a canvi del seu silenci, si no es posa fi als processos pels que fins ara estan imputats alguns comissaris de la policia.

La reacció política i mediàtica davant d’aquest cas hauria de ser enorme. I més si es contextualitza amb tota la història d’aquesta anomenada «brigada política». Però, tant a nivell mediàtic com polític, no ha passat res, o si més no ben poca cosa. De fet, hi ha hagut una important apagada informativa sobre el tema. Entre la premsa de Barcelona i Madrid, només se’n pot trobar una referència a l’ARA. A El Periódico apareix en el resum de premsa del dia com una de les informacions rellevants de la jornada, comentant la informació publicada a Público, però el diari en si no inclou la notícia. Pel que fa als diaris digitals, El Huffington Post i El Economista es fan ressò de l’escàndol, i a Catalunya trobem el Nació Digital. Així ho podem constatar si fem una cerca a Google amb les paraules clau ‘chantaje cni Corinna’:

Primera pàgina de resultats de la cerca 'chantaje cni Corinna' a Google

A la segona pàgina de la cerca a Google només trobem diaris petits, blocs personals, tuits i fòrums que comenten la informació. Tampoc trobem que la història hagi arribat a cap mitjà audiovisual ni tertúlia, ni tampoc hi ha hagut cap reacció oficial de cap institució ni estament judicial.

Davant d’aquest silenci mediàtic i polític sorgeix una pregunta: per què? Per què s’amaga i s’evita comentar aquesta informació que publicava Público fa uns dies, i que sens dubte té una rellevància informativa i un interès general tan clars? Podríem especular sobre mans negres i voluntat de protegir el rei Joan Carles. Si analitzem les informacions que duien en portada els principals diaris de l’Estat, en canvi, ens podem adonar que hi ha una raó molt més senzilla: hi ha altres interessos prioritaris. No neguem que també pugui haver-hi alguna mena de voluntat d’amagar-ho per protegir certes personalitats públiques, però analitzant, per exemple, el tractament per part dels mitjans de la informació relativa a les declaracions del senador d’ERC Santiago Vidal sobre els passos suposadament il·legals que s’estarien fent per aconseguir la independència, veiem que resulta més important, i potser també més cridaner per als lectors, parlar d’irregularitats en el procés català que no pas d’un xantatge sobre un antic afer del rei Joan Carles.

Les declaracions de Bárcenas deixen conclusions diferents a Barcelona que a Madrid

Si volem informar-nos de les declaracions que ha fet Luis Bárcenas a l'Audiència Nacional aquest matí de dilluns 16 de gener serà millor que vigilem quin diari agafem, ja que en funció de per quina capçalera ens decantem pot arribar a semblar que ha dit coses diferents. Així ho podem apreciar si comparem els titulars de l'ARA i La Razón, que podem veure a continuació.

Titular de l'ARA

Titular de La Razón

Les diferències, però, no es troben únicament en el titular. Si anem al cos de la notícia de La Razón, veurem que en cap moment es fa esment de què Bárcenas reconegui l'existència d'una caixa B al PP. Si es fa l'exercici contrari, en canvi, veiem que la notícia de l'ARA dedica un paràgraf a parlar del que destaca La Razón en el seu titular.

Paràgraf de l'ARA que parla sobre el cobrament en efectiu

Si ens fixem en la firma de l'article, veiem que el de La Razón el signa l'agència EFE, mentre que el de l'ARA està signat per una corresponsal a Madrid. Això podria explicar la brevetat de la notícia de La Razón en front de la de l'ARA. Però, més enllà d'això, segueix cridant l'atenció que a La Razón ni tan sols s'esmenti que Bárcenas reconeix l'existència d'una caixa B al Partit Popular. Sens dubte això sembla molt més important que no pas que el mateix Bárcenas negui haver cobrat res en efectiu, que és el que titula La Razón. De fet, però, no cal ni comparar-ho, donat que a La Razón ni s'esmenta la declaració que a l'ARA fa de titular, i només caldria que, almenys, ho haguessin posat en el cos del text. La veritat és que es fa bastant estrany que a La Razón no es parli d'això, i fa sospitar d'alguna mena de silenci mediàtic, si bé només es queda en això, una sospita, donat que no tenim proves de què sigui quelcom intencionat. A més, hem de recordar que qui signa la peça és EFE, i no sabem quins interessos podria tenir una agència en amagar aquesta mena de fets.

En tot cas, independentment de la intencionalitat, podem dir que la peça realitzada per EFE i que publica La Razón dóna una informació insuficient i mal jerarquitzada, sobretot si es compara amb la de l'ARA. Cal destacar també la resta de paràgrafs amb avantítol que, com el de les retribucions en efectiu, dedica l'ARA a diversos temes de què ha parlat Bárcenas durant l'audiència amb el jutge. Aquests, a més d'informar de diverses declaracions que ha fet l'extresorer, serveixen per posar en context el lector informant-lo d'altres declaracions fetes prèviament per Correa o de l'altre judici pendent que té Bárcenas. Són de gran utilitat, ja que completen la informació i contribueixen a la seva comprensió.

Per últim, si analitzem el llenguatge utilitzat a cada una de les peces, ens adonem que a l'arrencada de la peça de l'ARA s'utilitza una locució col·loquial com és "posar el ventilador", en el sentit de carregar contra algú. Més endavant, també trobem que es parla de Francisco Correa com a "Don Vito". Això contrasta amb el redactat formal i que pràcticament podríem catalogar de fred de la peça d'EFE publicada a La Razón, que també destaca per parlar d'informació actual i dades de context sense fer distincions i passant de l'una a l'altra de manera bastant confusa.