La Razón lluita pels caiguts de la División Azul

El diari La Razón presenta avui, dia 13 de març, la següent notícia: ‘El Defensor del Pueblo peleará por los Caídos de la División Azul’. A continuació procedirem a analitzar aquesta informació i el tractament que li dóna el diari que, com veurem, és bastant tendenciós.

Ja per començar, el titular és un pèl forçat. Sembla que el Defensor del Poble matarà alguna bèstia o lliurarà algun combat al més pur estil de Rocky Balboa en el seu camí per defensar els caiguts. A més, tampoc dóna una informació del tot acurada, ja que si anem al contingut de la notícia veurem que no es defensa ben bé els caiguts de la División Azul directament, sinó que el subjecte que es defensarà és el carrer que duu el seu nom. Si seguim llegint, però, veiem que aquest no és l’únic cas d’aquest estil: a la primera línia, sense anar més lluny, es cataloga la disputa com «la última batalla por la Memoria Histórica». Més enllà de l’exageració amb el terme «batalla», resulta curiós com el diari es mostra en aquest cas a favor de la memòria històrica quan, en altres articles, s’ha mostrat clarament en contra d’iniciatives que no ha dubtat a qualificar de «revanchistas». Si bé és veritat que en aquest cas es tracta d’una columna d’opinió i no, per tant, de l’opinió del diari, sí que és cert que la publicació li dóna cabuda. A l’antepenúltim paràgraf, de manera semblant, llegim «Próxima batalla, el Pleno». 

Si passem al subtítol, llegim «Admite a trámite una denuncia del colectivo de familiares de los combatientes, a los que Carmena quiere quitar la calle». Sembla que La Razón busqui aquí la demonització de l’alcaldessa, que no només té pensat fer-ho sinó que «vol» (com si hi tingués interessos personals) treure el carrer als soldats. Al segon paràgraf es fa referència a la iniciativa de retirar el nom del carrer de la següent manera: «el reloj corre en contra de los afectados, recogidos en asociaciones de descendientes y simpatizantes de los personajes objeto de la purga». El terme «purga» recorda els temps de l’estalinisme, quan els que pensaven diferent dins del Partit Comunista eren apartats o aniquilats. El seu ús en aquest context, doncs, sembla bastant exagerat.

A més de tot això, si llegim l’article sencer veiem que només es dóna als familiars dels caiguts. En cap cas es donen declaracions de fonts oficials que puguin defensar la seva postura. Com a molt a l’últim paràgraf llegim algunes frases de la socialista Paca Sauquillo, que dirigeix el Comissionat de la Memòria Històrica, però sempre facilitades per José Luis Marín, president dels familiars dels caiguts a Rússia. No incloure els diferents punts de vista i no oferir el dret de rèplica suposa un excés de parcialitat a la informació i constitueix una falta al principi de justícia de la deontologia periodística.

Per últim, només queda comentar que el fet que no trobem aquesta informació a cap altre diari fa dubtar de la seva rellevància informativa. Encara és més discutible, però que ocupi el segon lloc més destacat al web de La Razón.

Portada del web de La Razón el 13 de març a les 12h